Em dic Mª Dolors Álvarez. Vaig néixer a l’any
1965, per tant ara tinc 48 anys. Sóc Mestra d’Educació Primària en la
especialitat d’Educació Musical i vaig arribar a l’escola Dominiques de Sant
Andreu amb 3 anys, justament el mateix dia que els complia, un 16 de setembre
de l’any 1968.
Vaig arribar a aquesta escola
perquè els meus pares, que eren una mica tradicionals, van voler que la nena de
la casa anés a escola de monges (el meu germà va estudiar a l’escola pública i
desprès a un institut, però jo, vaig estudiar sempre a escola privada...coses
dels meus pares, ves per on)
La veritat és que tinc molts
records del meu pas per l’escola, ja que vaig estar fins els setze anys. Vaig
cursar tota la E.G.B i desprès el B.U.P. És per això que tinc molts records i no sabria molt bé quins triar.
Suposo que tots aquells relacionats amb l’hora d’esbarjo al pati. Ens fèiem un
tip de córrer i jugar a “batalla” (no sé si coneixeu el joc) amb la pilota.
També a les gomes i a la corda. Ens posàvem tota la classe amb una corda ben
llarga i anàvem entrant i salten al mig. A mi en realitat, m’agradava més jugar
a “batalla”. No sé si heu jugat alguna vegada però és força divertit i intens.
Tota la classe organitzàvem dos grups que es separaven d’un costat a l’altre
del pati gran de l’escola. Llavors, ens anàvem passant la pilota d’una banda a
l’altra i havíem de copejar amb la pilota a les de l’equip contrari. Érem una
mica bèsties de vegades i ens fèiem mal amb la pilota, però era divertit i
corríem tota l’estona amunt i avall.
També, si faig memòria en ve al
cap la meva professora de quart d’EGB, la senyoreta Conxita. Me l’estimava molt
però tot i això passava una cosa i es que la classe de quart estava al costat
de les aules de música on es feia piano, després de les classes diàries. A mi
m’agradava molt tocar el piano però els meus pares no tenien prous diners en
aquella època per apuntar-me a les extraescolars de piano. Llavors, recordo que
el que feia era portar-me molt malament a classe per tal de que la professora
em castigués fora de l’aula. Llavors aprofitava que no hi havia ningú en les
aules de música i m’anava a tocar una mica. La senyoreta Conxita jo crec que
sabia molt bé perquè xerrava tant a classe i em portava malament, però em
deixava fer perquè s’adonava que per mi era molt important anar a tocar el
piano. Tinc un record molt especial d’aquesta senyoreta i també de la germana
Mª Antonia i la germana Maximina, amb qui vaig aprendre a llegir i escriure.
D’altra banda, ja en el BUP vaig
tenir a la professora Raimunda...era una dona extraordinària que en sabia molt
d’art i d’història. Feia goig escoltar-la explicar tots els esdeveniments de la
historia. També tinc bons records d’algunes mestres que encara hi son a l’escola
com ara la Mercedes Abad, que va ser tutora meva de vuitè d’EGB o també la Fina
(Josefina) de Mates i la Rosa Maria de Física i Química.
Durant la meva estada a l’escola,
haig de dir que no tenia una assignatura favorita perquè m’agradava gairebé tot
excepte les matemàtiques i el llatí. La gimnàstica se’n donava força bé i també
el dibuix.
Encara conservo amistat amb
gairebé totes les companyes de classe (Érem unes quaranta alumnes a l’aula) De
fet, tenim un grup a facebook que vaig
inaugurar jo mateixa, on estem unes setanta i pico companyes (entre el grup A i
el grup B). En aquella època, a la classe i també a l’escola, érem totes noies.
Portàvem l’uniforme escolar de color blau marí amb camisa blanca i a sobre la
bata amb ratlletes blaves. L’uniforme el vaig portat tota l’EGB i la bata
durant tota la meva estada a l’escola.
Respecte a això que pregunteu
dels idiomes, haig de dir-vos que les classes es feien en castellà, excepte la
classe de francès, durant tota l’EGB. Desprès, al BUP, la cosa va canviar una
mica (va morir el Franco) i llavors algunes classes es van començar a donar en
català, com ara les matemàtiques. Al principi, em va costar una mica seguir les
classes en català perquè els meus pares no el parlaven i a casa només parlàvem
castellà, però de seguida el vaig començar a parlar sense problemes. En aquest
sentit, jo vaig tenir la sort d’aprendre’l a l’escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada