ENTREVISTA AL DAVID BERNAL

Jo sóc en David Bernal Almansa, vaig néixer el 22 de març de 1995 i estic estudiant Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Vaig estudiar a les Dominiques perquè els meus pares m'hi van apuntar ja que ens queia a trenta segons de casa, però quan vaig créixer, tot i tenir l'oportunitat de marxar, vaig quedar-m'hi, ja que s'hi estava molt bé.

Els meus records de petit són bastant confosos, recordo córrer pel pati i assistir a les classes encara suat i alterat. De més gran, a l'ESO, tinc molt bon record dels canvis de classe de tercer d'ESO, on portava la guitarra i improvisavem cançons mentre venien els professors (fins i tot m'havien requisat la guitarra algun cop, mala sort, són coses que passen) i el millor any de tots va ser Quart, quan a classe de llatí i de música només erem 8 persones (dividiem els grups entre ciències, lletres i arts) i, sobretot, el viatge a Londres va ser el millor de tot!
D'amistats de l'escola encara en conservo, vaig fer el batxillerat amb dues amigues i ara m'he retrobat a la universitat amb una altra companya, i a més mantinc el contacte amb tres o quatre amics més, ens veiem tant sovint com podem!
Vaig tenir diverses assignatures, Ciencies Socials i Naturals, Matemàtiques, Llengües catalana, castelana i anglesa, llatí, música. A matemàtiques ho passava molt bé, però m'agradaven especialment la història de la Mercè Abad i la literatura de l'Àngels Roig, per això, en part, ara estic estudiant el que estudio.
Una de les germanes que més recordo és la Hermana Camino, que va ser directora fins que va arribar la Núria, que s'ha mantingut fins ara. La Hermana Camino era una dona que sempre estimava molt però que quan s'enfadava feia por. I se'n va anar a fer de missionera a les Filipines, així que segur que ara està ajudant tant com vosaltres vau ajudar, per reconstruir el país. La Hermana Carmen també ha estat sempre present entre nosaltres i ha estat molt amiga dels alumnes.
Recordo molt l'Helena, d'anglès, una professora molt propera i amigable, sempre disposada a ajudar, al igual que la Mercè Julià (crec que és la vostra tutora, oi?). I també admiro molt, com ja he dit, la Mercè Abad i l'Àngels Roig.
A classe, durant tota l'ESO va canviar el número d'alumnes, però l'any que menys vam ser va ser 4t d'ESO amb 21 alumnes, crec, i el que més 2n d'ESO amb gairebé 30. Nois i noies barrejats i només portàvem uniforme (la famosa bata) durant parvulari i primària, en arribar a l'ESO ens vam poder desfer d'ella.

Vaig estudiar a l'escola català, castellà i anglès i les classes es donaven en català.
El patí gran s'ha mantingut molt igual, però jo he viscut tot els canvis del patí petit, des de l'eliminació del mur de maons per la valla que ara teniu, l'ampliació, la construcció dels nous vestuaris i tota la construcció de l'edifici nou. De petits jugàvem a futbol com uns bojos, tots corríem darrere la pilota. Algun cop havia jugat a cartes i a tazos. Quan vaig créixer, donava voltes pel pati, parlant amb els col·legues i menjant els entrepans, o de vegades llegint algun llibre que em tenia atrapat.