divendres, 31 de gener del 2014

ENTREVISTA A L'ANDREA MOTIS




Nom i cognoms: Andrea Motis Estrada- Any de naixement: 9 de Maig de 1995- Una foto actual- Professió o estudis actuals: Estudis musicals de grau mig finalitzats.- Perquè va estudiar en aquesta escola? Perquè visc al barri de St Andreu i els meus pares van considerar que era d'una mida molt "bona", , on alumnes i professosrs es coneixen i es parlen pel nom, hi havia proximitat enre les monges al parvulari i els nens i nenes més petits, podiem (la meva germana Carla i jo) quedar-nos-hi fins l'ESO, és a dir, 13 anys en total i estalviar-nos un canvi d'escola en cas que en aquesta estiguéssim a gust.- Pot explicar un o dos records de l’escola que tinguin una importància especial per a vostè?Tinc moltíssims records a l'escola, ja que hi vaig passar 13 anys. Alguns que recordo especialment són la organització del concert solidari dels últims anys, a l'ESO, on baixavem a la sala d'actes acabada d'innaugurar i assajavem tots els temes i les actuacions preparades.
També recordo molt excursions i crèdits de síntesi on ens ho passavem genial. Anant en bicicleta pel delta de l'Ebre i dormint a l'Alberg de joventut, a 2n d'ESO. De més petita, per exemple, recordo els dies de pluja que a l'hora del pati ens quedavem a classe i jugavem a jocs de la classe o llegiem els llibres que hi teniem, aixo m'encantava. A vegades podiem sortir pel passadís i estar amb els d'altres classes,i de vegades no. I aquests dies que plovia, a l'hora de dinar (jo sempre m'havia quedat al menjador) veiem pel·licules a la sala de la capella. També m'encantava.
A l'ESO, a l'hora del menjador, ja al pati de baix, molt sovint portavem una guitarra amb amics i tocavem i cantavem.
- Conserva alguna amistat de l’escola? Es veuen habitualment?Sí. Veig sovinc a uns quants amics de l'escola, encara que no coincideixo amb ells pràcticament enlloc, només si em venen a veure a concerts o coses així. Ens veiem  perquè quedem per fer un viatget a l'estiu d'alguns dies, com l'estiu passat amb 3 amigues del cole a Mallorca, o perque quedem per veure'ns i parlar.
- Quines assignatures hi havia? Quina era la seva assignatura preferida?Hi havia les bàsiques: Català, Castellà, Anglès, C.socials, C. Naturals (a primària), que eren Física, Química i Biologia a l'ESO, Ciutadania, que m'agradava molt. Plantejàvem problemes morals que podiem tenir a la vida qüotidiana i parlavem de com arribar a negociar problemes per posar-nos d'acord.. teniem molts profes com l'Helena, la Mercè Julià (que ens feia aquesta classe), la Mercè Abad, la Rosa Maria, l'Àngels, la Fina, etc. que ens procuraven ensenyar sempre més enllà de la matèria. Trobo que és molt important això en els profes.
Altres assignatures eren Educació Física amb en Sebastià i en David, tutoria, matemàtiques, informàtica, a primària feiem Tallers o Racons, que es dividien en 4 racons, i també tinc molt bon record, perquè feiem moltes coses diferents, des de jocs d'ordinador, fer galetes,  dibuixar la família, fer collarets de macarrons, jocs d'endevinalles o entre nosaltres algun tipo de jocs, i coses així. Era molt divertit i apreniem moltes activitats diferents. Plàstica, ue també era una de les meves assignatures preferides, …
També feiem a primaria l'assigntura de Biblioteca, que m'agradava moltíssim, m'encanta llegir. I haviem de fer fitxes dels llibres que agafavem, amb dibuix, molta informació, resum per capítols, etc.. i el profe (Jordi "de medi", el Jaume…" ens llegien fragments de d'un llibre cada setmana fins que l'acabàvem.
En general m'agradaven molt totes, potser la que menys va ser informàtica, que no m'atreu tant o el Projecte de Recerca que al final se'm va fer pesat, recordo. Ara, el viatge, els de la primera promoció a Londres, va ser genial!!
- Té un record especial d’alguna germana?Sí, de la germana Carmen, que estava vigilant la biblioteca a les hores d'estudi.
La germana Ma Jesús, que ens feia classe de Castellà i de religió alguns anys, molt disciplinada i molt agradable, per això.
També la hermana América que estava al pati i al menjador, la hermana Evangelina que ens feia classe de religió a 5è o 6è i se'n va anar a Menorca, em sembla. Ens feia cantar a classe i buscar els versets de la bíblia a l'exàmen.
La hermana Camino que era la directora i ens la trobavem de tant en tant, no gaire, sempre amb bona cara serena i bon humor.
- Té un record especial d’algun professor/a? Sí, molt bon record de tots, que encara els veig!- Quants alumnes hi havia a la classe? Eren tot nenes o nens i nenes? Portava uniforme? Erem normalment uns 24 alumnes per classe, 2 línies. Portavem la bata de ratlles sempre, fins a la primària.- Quins idiomes va estudiar? Català, castellà i anglès. Amb quina llengua es feien les classes? Les classes generals es feien en català.- Ha canviat molt el pati? Quins jocs feien? No ha canviat gaire, que jo sàpiga de que vaig marxar ara fa 3 anys.Quan jo anava a parvulari, però, el pati petit era la meitat de gran, no l'havien aixamplat encara i a la paret del fons (que ja no hi és, perquè és més ample), hi havia dibuixos de flors, un bambi i més coses de colors. També hi havia un parell d'arbres (dels quals alguna vegada haviem caigut) amb terra, entre el pati gran i el pati petit. després hi van posar la reixa metàl·lica.Els jocs de quan anava a primària eren Polis i cacos, mames i papes, sempre predominava el futbol on la majoria eren nens jugant, i després cada grupet tenia els seus jocs o els seus temes particulars. També més endavant jugavem a saltar a corda i alguns dies feiem coses que estavem fent a classe d'educació física, com ara fer balls o fer figures humanes o corporals.

Això és tot, espero sue us serveixi bé, ho he get extend! heheQualsevol dubte em podeu preguntar.
Andrea.

dijous, 30 de gener del 2014

ENTREVISTA AL DAVID BERNAL











Jo sóc en David Bernal Almansa, vaig néixer el 22 de març de 1995 i estic estudiant Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Vaig estudiar a les Dominiques perquè els meus pares m'hi van apuntar ja que ens queia a trenta segons de casa, però quan vaig créixer, tot i tenir l'oportunitat de marxar, vaig quedar-m'hi, ja que s'hi estava molt bé.


Els meus records de petit són bastant confosos, recordo córrer pel pati i assistir a les classes encara suat i alterat. De més gran, a l'ESO, tinc molt bon record dels canvis de classe de tercer d'ESO, on portava la guitarra i improvisavem cançons mentre venien els professors (fins i tot m'havien requisat la guitarra algun cop, mala sort, són coses que passen) i el millor any de tots va ser Quart, quan a classe de llatí i de música només erem 8 persones (dividiem els grups entre ciències, lletres i arts) i, sobretot, el viatge a Londres va ser el millor de tot!
D'amistats de l'escola encara en conservo, vaig fer el batxillerat amb dues amigues i ara m'he retrobat a la universitat amb una altra companya, i a més mantinc el contacte amb tres o quatre amics més, ens veiem tant sovint com podem!
Vaig tenir diverses assignatures, Ciencies Socials i Naturals, Matemàtiques, Llengües catalana, castelana i anglesa, llatí, música. A matemàtiques ho passava molt bé, però m'agradaven especialment la història de la Mercè Abad i la literatura de l'Àngels Roig, per això, en part, ara estic estudiant el que estudio.
Una de les germanes que més recordo és la Hermana Camino, que va ser directora fins que va arribar la Núria, que s'ha mantingut fins ara. La Hermana Camino era una dona que sempre estimava molt però que quan s'enfadava feia por. I se'n va anar a fer de missionera a les Filipines, així que segur que ara està ajudant tant com vosaltres vau ajudar, per reconstruir el país. La Hermana Carmen també ha estat sempre present entre nosaltres i ha estat molt amiga dels alumnes.
Recordo molt l'Helena, d'anglès, una professora molt propera i amigable, sempre disposada a ajudar, al igual que la Mercè Julià (crec que és la vostra tutora, oi?).
I també admiro molt, com ja he dit, la Mercè Abad i l'Àngels Roig.
A classe, durant tota l'ESO va canviar el número d'alumnes, però l'any que menys vam ser va ser 4t d'ESO amb 21 alumnes, crec, i el que més 2n d'ESO amb gairebé 30. Nois i noies barrejats i només portàvem uniforme (la famosa bata) durant parvulari i primària, en arribar a l'ESO ens vam poder desfer d'ella.
Vaig estudiar a l'escola català, castellà i anglès i les classes es donaven en català.
El patí gran s'ha mantingut molt igual, però jo he viscut tot els canvis del patí petit, des de l'eliminació del mur de maons per la valla que ara teniu, l'ampliació, la construcció dels nous vestuaris i tota la construcció de l'edifici nou. De petits jugàvem a futbol com uns bojos, tots corríem darrere la pilota. Algun cop havia jugat a cartes i a tazos. Quan vaig créixer, donava voltes pel pati, parlant amb els col·legues i menjant els entrepans, o de vegades llegint algun llibre que em tenia atrapat.

divendres, 24 de gener del 2014

ENTREVISTA A MARTA ROIG



       
                  Quan jo era petita.....                                                 I ara ja sóc gran!!!!!


Nom i cognoms
Marta Roig Pagès
Any de naixement
1986
Professió o estudis actuals
Bibliotecària autònoma, especialitzada lectura infància i biblioteques. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura.
Perquè va estudiar en aquesta escola?
És l'escola on havia estudiat la meva mare, la meva àvia i la meva besàvia.

Pot explicar un o dos records de l’escola que tinguin una importància especial per a vostè?
És difícil triar-ne 2. En general en tinc bon records.
A Infantil i Primària:
La meva primera classe va ser la de les granotes i a P5 vaig anar a la de les Girafes. Encara avui recordo les cançons de les dues classes i els professors que vaig tenir.
També recordo algunes de les activitats: els quaderns de cal·ligrafia, els punxons, les fitxes per cosir amb llana, classificar colors, ordenar números, ..
Tenia bons resultats i el que em costava més era l’ortografia, sobretot en castellà i en anglès.
Bona relació amb els companys: Tan amb el meu grupet o colla com amb aquells que ningú no volia. Vaig tenir algun pretendent i algunes vegades em deien "pilota i "catalufa". Acostumava a fer el paper de missatgera en les discussions.
Tenia una relació de proximitat amb les monges i el professorat.
Sensació de seguretat i protecció.
A l'ESO
Més contacte amb tots els companys de curs, crèdits variables.
L’Edu, un company, em va amargar una mica 2n.
Alguns dels professors/es: L’Àfrica, el temor del primer cicle, l’Elena, la mestra d’anglès i la més encantadora, la Fina, i la Rosa M., i l’Àngels i la Teresa i el Fèlix i el Juanjo,...
Els resultats del treball van ser força positius, encara que l’anglès i les matemàtiques em costaven horrors.
Tot i les dificultats amb l’anglès i la necessitat de millorar la cal·ligrafia i l’ortografia, vaig anar veient que era clarament de lletres.
La Roser, companya d’alegries i penes.
Des de sempre em vaig quedar a dinar a l’escola i també tinc molts records dels migdies: sardanes, pintar murals per les festes que se celebren al llarg de l’any, assajar cants de la missa del Pare Coll o de la de Nadal, anar als grups de reflexió, ajudar a posar a dormir i despertar al més petitons, jugar al pati, fer deures o a xerrar en una petita classe, eren les activitats d’aquesta estona.
Els de l’ESO varen ser una anys bonics, a la classe vàrem fer molta pinya tots els companys, hi havia un bon ambient i els mestres estaven prou satisfets amb el nostre rendiment.
Al acabar el 4rt d’ESO, vaig haver de marxar a una nova escola. Recordo l’últim semestre de 4rt com un dels més emotius, estàvem tots bé amb tots, vàrem preparar conjuntament un viatge de fi de curs a Mallorca, que va ser súper especial, i el dia del comiat.
Conserva alguna amistat de l’escola? Es veuen habitualment?
Sí i ens veiem molt sovint. Encara que les amistats que conservo no eren només de l'escola sinó que compartia amb elles altres activitats. 
Quines assignatures hi havia? Quina era la seva assignatura preferida?
M'agrada molt la plàstica. De petita també la música i la tecnologia. Més tard les ciències socials, la literatura i alguns crèdits variables. 
Té un record especial d’alguna germana?
La Camina, la Carmen, aquella velleta que anava sempre vestida de monja i que, entre d'altres crec que recollia les escombraries, la Rosa Alsina, l'Antònia, la Montse, la Mari, la visitación, ...

Té un record especial d’algun professor/a?
De molts! Diria que de tots en tinc algun record.
P4: La Mercè i les cançons
P5: El Modest i el seu "girafes"
1r-2n: La M. José i els cucs de seda
3r-4rt: La M. Antònia, era com una tieta àvia.
5è-6è: La Núria, i aquell davantal que ens devia durar tot un curs.
També el Sebastià amb el seu "roig, ja hauries de ser aquí", la M. Rosa i les classes de flauta o de dansa a la sala, l?Olga i les seves llistes interminables de vocabulari
ESO:
El les mates amb l'Imma (divermàgic i economia domèstica), també amb ella una optativa de plàstica, la Rosa M i la química que no entenia però per la que se'm valorava l'esforç, les mates amb la Fina que hagués suspès sinó fos per l'esforç i els apunts, la Teresa recomanant-nos eixugar-nos el cul de davant cap a endarrere i esccenificant el rol dels globus blancs i els globus vermells, cantant a les celebracions o fent-nos fer treballs de "xino" a plàstica. El Juanjo, un amor de mestre, sempre al dia de tot i atent a tothom, l'Àngels amb les seves frases i sentències ocurrents que sempre arrencaven somriures, la correcció de l'Anna, la calidesa i proximitat de l'Elena sempre disposada i atenta, el Fèlix, confessor de secrets d'adolescència de camí allà on fèiem educació física, la Mercè, de qui em mervaellava tot el que sabia de la història i el món, etc.


Quants alumnes hi havia a la classe? Eren tot nenes o nens i nenes? Portava uniforme?
No portàvem uniforme. Devíem ser uns 25 i érem nens i nenes

Quins idiomes va estudiar? Amb quina llengua es feien les classes?
Les classes es fèien en català i a banda teníem castellà i anglès. També hi havia una optativa de francès.


Ha canviat molt el pati? Quins jocs feien?
Una mica. Al matí, sovint als jocs de moda de cada moment: saltar a corda, els gogos, els tazos, les cartes d'olor, els cromos de picar, etc. També a cantar i repetir cançons com el "macarrón chistero",  "don Frederico", etc. Al migdia teníem més temps i també jugàvem a amagar-nos, a fer exercicis a les espatlleres o millorar la vertical-pont. Havíem jugat a aventures al mar amb unes jardineres que hi havia hagut a les cantonades, a amagar-nos als vestuaris (encara que jo no ho suportava per la por a que ens enganxessin i ens renyessin,..



ENTREVISTA A LA NÚRIA GRASES


Nom i cognoms: Mª Núria Grases Aznar
Any de naixement: 1974

Professió o estudis actuals: Sóc Economista, Màster en Direcció Econòmica Financera per ESADE i Coach.
Actualment em dedico al Coaching i a la formació de  joves i adolescents fent tallers vivencials d’intel·ligència emocional i autoconeixement en les hores de tutoria o en les convivències.
També dóno formació en Coaching a la UVIC i col·laboro en dos projectes de Fundació Àmbit - Insitut d’Ecologia Emocional.

Perquè va estudiar en aquesta escola?
Va ser una decisió dels meus pares. Per a ells era important la qualitat educativa i la dimensió espiritual. La fe segueix sent un punt molt important a la meva vida. A més a més, la meva mare havia anat a les Dominiques del carrer Amílcar.

Pot explicar un o dos records de l’escola que tinguin una importància especial per a vostè?
BUff!!! En tinc molts de records!!! Però recordo molt especialment un dia de 8è (equivalent al vostre 2n d’ESO) a classe d’anglès. Per primer cop teníem un professor home, molt bon nano per cert. Una tarda vam decidir jugar a la paella mentre ell feia classe. Cada cop que es girava una deia “llagostins” o “gambes”, o “pèsols” i s’havien d`aixecar aquelles que els hi havia tocat aquest ingredient. Quna deia “paella” ens havíem d’aixecar totes. Encara recordo la seva cara,… Li vam fer passar molt malament, però com que a la resta de classes no podíem fer res de res, amb el pobre Enric ens vam passar.

Conserva alguna amistat de l’escola?
I tant!!! De fet, les meves millors amigues són de l’escola, i mira que després vaig anar als Padres i a dues universitats on vaig conèixer nova gent. Però com les amistats de l’escola, res de res.

Es veuen habitualment?
I tant que ens veiem habitualment! Amb la Lourdes, la meva millor amiga, quedem un cop al mes per sopar, la confiança i el tipus de conversa que tenim és molt maca. I mira que trobar temps no és fàcil! Doncs totes dues treballem i ja tenim família: casades i amb nens.
Amb d’altres fem sopar cada dos-tres mesos i fa uns anys ens vam retrobar una bona colla via facebook on hi tenim un grup.

Quines assignatures hi havia?
Feiem català, mates, naturals, socials, plàstica, pretecnologia, música, anglès, gimnàstica,…

Quina era la seva assignatura preferida?
Era socials de 5è amb la senyoreta Mª Àngels,… explicava molt i molt bé!!!

Té un record especial d’alguna germana?
Tinc un record molt especial de la Gna. Montserrat Font. Jo em posava molt i molt nerviosa amb els deures, amb els examens i ella tot sovint em deia: vinga Núria, anem seure una estona i mirem tot el que tens… M’ajudava a organitzar-me, a planificar-me, però sobretot em va ajudar a tranquil·litzar-me i a confiar més en mi mateixa.

Té un record especial d’algun professor/a?
Les de la meva generació vam quedar molt marcades per l’Àfrica Navarrete. Era una mestra molt exigent i estricta, no volia sentir ni una mosca a classe. Si portavem rellotges d’aquells que sonen a cada hora,.. buf,…
A més a més ens feia proves escrites sorpresa i sempre utilitzava la mateixa frase: entrava a clase i deia: “traieu un full en blanc, dos bolis un de blau i un de vermell”,.. t’asseguro que es feia un silenci…
De totes maneres en vaig aprendre molt d’ella, especialmente a fe resquemes i resums. De fet, ara li ensenyo a fe resquemes a la meva filla gran que fa 5è de primària.

Quants alumnes hi havia a la classe?
Erem aproximadament 40 a classe.

Eren tot nenes o nens i nenes?
Erem tot nenes però em sembla que la començar 7è d’EGB (equivalent al vostre 1er d’ESO) van començar a entrar nens a P3.

Portava uniforme?
No portavem uniforme però sí que portavem bata. De fet, encara guardo la última signada per totes les companyes de classe. Era una mena de tradició: quan marxaves de l’escola et signaven la bata. Fins i tot l’he feta servir algun any per Carnestoltes!!!

Quins idiomes va estudiar?
Feiem català, castellà i anglès.

Amb quina llengua es feien les classes?
Generalment en català

Ha canviat molt el pati?
Deu n’hi do!!!!

Quins jocs feien?
Recordo molt jugar a pitxi al migdia, a l’hora de dinar. 

Moltes gràcies per la teva col·laboració 
Sara Àvila