ENTREVISTA A LA NÚRIA GRASES

Nom i cognoms: Mª Núria Grases Aznar

Any de naixement: 1974

Professió o estudis actuals: Sóc Economista, Màster en Direcció Econòmica Financera per ESADE i Coach.

Actualment em dedico al Coaching i a la formació de  joves i adolescents fent tallers vivencials d’intel·ligència emocional i autoconeixement en les hores de tutoria o en les convivències.

També dóno formació en Coaching a la UVIC i col·laboro en dos projectes de Fundació Àmbit - Insitut d’Ecologia Emocional.

Perquè va estudiar en aquesta escola?

Va ser una decisió dels meus pares. Per a ells era important la qualitat educativa i la dimensió espiritual. La fe segueix sent un punt molt important a la meva vida. A més a més, la meva mare havia anat a les Dominiques del carrer Amílcar.

Pot explicar un o dos records de l’escola que tinguin una importància especial per a vostè?

BUff!!! En tinc molts de records!!! Però recordo molt especialment un dia de 8è (equivalent al vostre 2n d’ESO) a classe d’anglès. Per primer cop teníem un professor home, molt bon nano per cert. Una tarda vam decidir jugar a la paella mentre ell feia classe. Cada cop que es girava una deia “llagostins” o “gambes”, o “pèsols” i s’havien d`aixecar aquelles que els hi havia tocat aquest ingredient. Quna deia “paella” ens havíem d’aixecar totes. Encara recordo la seva cara,… Li vam fer passar molt malament, però com que a la resta de classes no podíem fer res de res, amb el pobre Enric ens vam passar.

Conserva alguna amistat de l’escola?

I tant!!! De fet, les meves millors amigues són de l’escola, i mira que després vaig anar als Padres i a dues universitats on vaig conèixer nova gent. Però com les amistats de l’escola, res de res.

Es veuen habitualment?

I tant que ens veiem habitualment! Amb la Lourdes, la meva millor amiga, quedem un cop al mes per sopar, la confiança i el tipus de conversa que tenim és molt maca. I mira que trobar temps no és fàcil! Doncs totes dues treballem i ja tenim família: casades i amb nens.

Amb d’altres fem sopar cada dos-tres mesos i fa uns anys ens vam retrobar una bona colla via facebook on hi tenim un grup.

Quines assignatures hi havia?

Feiem català, mates, naturals, socials, plàstica, pretecnologia, música, anglès, gimnàstica,…

Quina era la seva assignatura preferida?

Era socials de 5è amb la senyoreta Mª Àngels,… explicava molt i molt bé!!!

Té un record especial d’alguna germana?

Tinc un record molt especial de la Gna. Montserrat Font. Jo em posava molt i molt nerviosa amb els deures, amb els examens i ella tot sovint em deia: vinga Núria, anem seure una estona i mirem tot el que tens… M’ajudava a organitzar-me, a planificar-me, però sobretot em va ajudar a tranquil·litzar-me i a confiar més en mi mateixa.

Té un record especial d’algun professor/a?

Les de la meva generació vam quedar molt marcades per l’Àfrica Navarrete. Era una mestra molt exigent i estricta, no volia sentir ni una mosca a classe. Si portavem rellotges d’aquells que sonen a cada hora,.. buf,…

A més a més ens feia proves escrites sorpresa i sempre utilitzava la mateixa frase: entrava a clase i deia: “traieu un full en blanc, dos bolis un de blau i un de vermell”,.. t’asseguro que es feia un silenci…

De totes maneres en vaig aprendre molt d’ella, especialmente a fe resquemes i resums. De fet, ara li ensenyo a fe resquemes a la meva filla gran que fa 5è de primària.

Quants alumnes hi havia a la classe?

Erem aproximadament 40 a classe.

Eren tot nenes o nens i nenes?

Erem tot nenes però em sembla que la començar 7è d’EGB (equivalent al vostre 1er d’ESO) van començar a entrar nens a P3.

Portava uniforme?

No portavem uniforme però sí que portavem bata. De fet, encara guardo la última signada per totes les companyes de classe. Era una mena de tradició: quan marxaves de l’escola et signaven la bata. Fins i tot l’he feta servir algun any per Carnestoltes!!!

Quins idiomes va estudiar?

Feiem català, castellà i anglès.

Amb quina llengua es feien les classes?

Generalment en català

Ha canviat molt el pati?

Deu n’hi do!!!!

Quins jocs feien?

Recordo molt jugar a pitxi al migdia, a l’hora de dinar. 

Moltes gràcies per la teva col·laboració 

Sara Àvila