ENTREVISTA A LA LAURA MONTE TIERZ

  

       

Nom i cognoms: Laura Monte Tierz

Any de naixement: 1983

Una foto actual: (us adjunto una meva i una del darrer sopar de 30 anys)

Professió o estudis actuals: Sóc psicòloga infantil i actualment professora associada a la UB. Vaig estudiar Psicologia a la UAB, un màster de Psicologia Infantil a l'Hospital Clínic, un de recerca en Psicologia Infantil a la UAB i un Postgrau d'Atenció Precoç a Isep Clínic.

Per què va estudiar en aquesta escola? Vivíem a Sant Andreu i aquesta escola va ser la que més va agradar als meus pares quan van haver de decidir on matricular-me amb 4 anys. Després el meu germà també va venir a les Dominiques.

Pot explicar un o dos records de l’escola que tinguin una importància especial per a vostè? Em costa escollir un o dos moments perquè realment en vaig viure molts d'especials. Recordo amb molta estima les celebracions com les nadales, finals de curs, els jocs florals, la castanyada... però també el dia a dia a classe: aprenent la cançó dels esquirols quan anava a p4, aprenent a escriure a les jirafes, aprenent a sumar amb la Núria a 1r, fent racons i cosint un tapís amb la Montse a 2n, la terrassa de la classe de 3r amb la Hermana Ma Jesús, llegint en veu alta el Petit Vampir a 4t amb l'Àngels, escrivint contes a classe de català amb el Sebastià a 5è, sent renyada a 6è perquè no paràvem de xerrar a classe ("els 6 del darrera"),sent delegada a 7è amb l'Àfrica i fent treballs en grup o acomiadant el cicle a 8è, amb pena per tots els anys que havíem passat junts. Les estones de laboratori experimentant, les excursions, les colònies, fins i tot el moment de prendre el fluor (tan horrible i alhora tan divertit de recordar ara!) són entranyables. També recordo com a molt especial el fet que per l'aniversari la mestra et deixés escollir com volies que et pintés la cara i es passés tota la tarda maquillant-te. Han estat molt bons moments els que he passat a l'escola i cadascun d'ells ha ajudat a que ara sigui com sóc.

Conserva alguna amistat de l’escola? Es veuen habitualment? Sí, conservo força amistats de la meva estada a l'escola que veig habitualment, entre ells la meva millor amiga que des que ens vam conèixer a la classe de 1r no ens hem separat des d'aleshores, però realment el vincle que vam establir és molt fort amb la majoria de companys de classe i encara que amb algunes persones només ens veiem de tant en tant sempre hi ha un carinyo especial per tots els moments viscuts junts. El passat 30 de novembre vam tornar a coincidir per celebrar que aquest any la majoria de nosaltres ha fet 30 anys (l'anterior sopar per retrobar-nos va ser quan vam fer els 25 anys) i es podia notar que encara que amb algunes d'aquestes persones fèia molts anys que no ens vèiem semblava que fos ahir que estàvem a classe junts. Aquest cop vam decidir que no esperaríem 5 anys més per la següent i que l'any que ve en farem un altre de sopar (jo sóc la responsable d'organitzar-lo :P). 

Quines assignatures hi havia? Quina era la seva assignatura preferida? 

Hi havia les tres llengües (català, castellà, anglès), matemàtiques, naturals i socials, religió, educació física, plàstica, música i a grup partit informàtica i pretecnologia (en els últims cursos). De sempre m'havia agradat molt l'anglès (tot i que nosaltres el vam començar a estudiar a 4t per primer cop!) i socials. En general no tenia problema per cap assignatura perquè era bona estudiant i m'agradaven força totes, depenia més del professor i com la donava. Recordo que m'agradava molt laboratori de naturals i també plàstica. A música no m'agradava gens quan ens tocava compondre o endevinar quina nota era perquè sempre he tingut molt poca oïda musical però m'encantava cantar o quan anàvem a la sala amb els instruments i el piano.

Té un record especial d’alguna germana? Tinc un record especial de la Germana Adoración amb qui fèiem "Pretecnologia", és a dir, manualitats diverses amb fil i agulla. Mai perdia la calma i sempre tenia un somriure al llavis. També recordo la Germana que ens fèia Plàstica, a la que nosaltres vam posar de sobrenom "Guaiteu" per la quantitat de vegades que dèia aquesta paraula, a la qual no sempre li vam posar fàcil les coses.

Té un record especial d’algun professor/a? Recordo especialment l'Helena d'anglès i el seu amor per aquesta llengua que em va encomanar i des de sempre he tingut aquest entusiasme per seguir estudiant i disfrutant d'aquest idioma (ara mateix totes les novel·les que llegeixo són en anglès). També tinc especial record del Sebastià, el primer professor del cole, que va entrar just quan nosaltres fèiem 1r d'EGB i va ser el meu tutor de 5è. En general sempre era divertit i agradable estar a les seves classes, fèia que t'hi sentissis a gust. Com no oblidar però l'Àfrica, que aconseguia que tota la classe estigués en silenci només de sentir els seus passos pel passadís, amb els seus exàmens sorpresa de full blanc i boli negre o blau on no podíem copiar la pregunta sinó escriure directament la resposta... I em fan mal les orelles quan escolto "tenir que" perquè com segurament a vosaltres també us hauran repetit si heu tingut l'Anna Cercós, és "haver de". En general, crec que tots els professors que vaig tenir a l'escola han deixat petjada i els recordo amb un somriure i alguna anècdota carinyosa. 

Quants alumnes hi havia a la classe? Eren tot nenes o nens i nenes? 

Érem generalment entre 30 i 32 alumnes per classe, crec que alguna vegada havíem arribat a ser 34 o 36 però no era habitual. Vam ser la segona generació mixta de l'escola però sempre hi havia majoria de noies (18 nenes per 12 nens aprox).

Portava uniforme? No portàvem uniforme però sí la bata fins gairebé 8è. 

Quins idiomes va estudiar? Amb quina llengua es feien les classes? 

La llengua vehicular era el català i a més estudiàvem castellà i anglès.

Ha canviat molt el pati? Quins jocs feien? Mentre nosaltres vam estar al cole es va remodelar el pati i va desaparèixer l'esglaó que hi havia enmig, així com també es van fer canvis al pati petit. De jocs depèn de l'època hi havia uns o uns altres, els que mai faltàven era el futbol i el bàsquet, però també hi havia hagut temporades de les gomes de saltar, la corda, cromos, baldufes, fet i amagar, "peste alta", pica-paret, "pichi", polis i cacos, i després, de més grans, xerrar amb els amics als bancs.

Moltes gràcies per la teva col·laboració
Ivet Martínez i Carla Ibáñez