ENTREVISTA AL JAVIER GONZÁLEZ MIRA

Nom i cognoms

Javier González Mira

Any de naixement

1983

Una foto actual
Professió o estudis actuals

Sóc mestre d’informàtica i coordinador de les TIC/TAC d’un centre d’educació infantil i primària.

Perquè va estudiar en aquesta escola?

Vaig seguir el passos de la meva germana. També la proximitat suposo que va ser un factor important.

Pot explicar un o dos records de l’escola que tinguin una importància especial per a vostè?

No podria decidir-me per un o dos només! Recordo les celebracions al pati de l’escola (castanyada, carnestoltes...); el pati que hi havia a la vorera del davant de l’escola, al carrer Ramon Batlle; els Jocs Florals a “la sala”; els racons a infantil amb aquell únic ordinador amb el joc de la tortuga, que no recordo ben bé en què consistia (de fet, el dia que em tocava, vaig estar amb la varicel·la i MAI vaig poder jugar!!), la “Course-Navette” a Educació Física (i com la odiava...); la palmera del pati de la porteria (aquesta setmana m’he assabentat de la seva mort!!)... I així podria seguir amb infinitat de moments i records!!

Conserva alguna amistat de l’escola? Es veuen habitualment?

Amb el pas del temps, moltes són les persones que passen per les nostres vides. Cadascú ha d’escollir el seu camí, i això fa que resulti complicat mantenir les amistats de l’escola. No obstant, amb algunes d’elles, sí que encara mantinc el contacte. No és de manera habitual, però ens agrada estar al dia (passi el temps que passi). Precisament, abans del Nadal, vam fer un sopar els de la generació del 83 per tal de celebrar la trentena d’anys de tots. I va ser tot un èxit!! Hi havia companys que feia més de 10 anys que no ens vèiem, però aquella nit semblava com si fos ahir.

Quines assignatures hi havia? Quina era la seva assignatura preferida?

No recordo totes les assignatures... Hi havia Català, Castellà, Anglès, Matemàtiques, Naturals, Socials, Educació Física, Plàstica, Música, Religió... Al BUP, Llatí, Física i Química...

Les Matemàtiques i les Naturals eren les meves preferides.

Té un record especial d’alguna germana?

Molts!! És complicat decidir-me per un de sol! Recordo que feia 6è d’EGB quan la Germana Adoración, que ens feia Pretecnologia (era una assignatura una mica barreja entre plàstica, manualitats i tallers de tecnologia), em va demanar si em podia quedar un moment després de la classe. Pensava que em volia comentar alguna cosa d’alguna feina o sobre la nota... Però no! Em va dir: “Javi, ¿has pensado alguna vez en hacerte religioso?”. Em vaig quedar a quadres!! No sabia que respondre, i li vaig dir que m’ho pensaria! Tenia 11 anys i, sincerament, no se m’havia passat pel cap! Avui dia, cada cop que recordo aquesta anècdota, se’m dibuixa un somriure als llavis (en aquelles, ja us dic jo, que no podia tancar la boca!!). Era una germana a qui tenia molta estima.

Però en tinc molts bons records de moltes germanes: la germana Camino, l’Antònia, la Maria Jesús... Totes em van ajudar a créixer com a persona. Fins i tot, la germana Carmen, qui em va ensenyar a somriure-li a la vida, passi el que passi, és la meva padrina de confirmació!!

Té un record especial d’algun professor/a?

El “full en blanc, boli blau i boli vermell” de l’Àfrica; quan l’Àngels ens deia “amb carinyu” “¡¡sois unos bordes!!”; el “profe” Sebastià, i com ens costava dir-li pel nom (sempre li dèiem “profe”); la Fina i la seva passió per les matemàtiques (a qui li’n dec la meva!); la germana que ens feia religió a 2n de BUP (no recordo el seu nom), a la qual fèiem passar males passades (per exemple, un dia vam fabricar una antena de TV amb un clip i paper de plata. Com la TV estava dins d’un armari, vam tancar les portes i vam fer tota la classe amb el Doraemon de fons, sense que ella se n’adonés!); les “R”s afrancesades de l’Anna...

La veritat és que són petites anècdotes i records de la quantitat que arriben a sortir en una conversa amb amics de l’escola.

Quants alumnes hi havia a la classe? Eren tot nenes o nens i nenes? Portava uniforme?

No recordo el nombre exacte... Superàvem la trentena. Les classes eren mixtes (érem la 2a generació que no eren tot nenes) i portàvem bata sobre la roba. Com a curiositat, la meva generació érem “curs escombra” del BUP (la generació següent ja eren ESO). Això va fer que el 2n de BUP (actual 4t d’ESO) només fóssim 21 alumnes. Imagineu-vos, 21 alumnes fent un curs que en veritat no valia per a res! (només per a accedir a Batxillerat). Diuen molts professors que va ser un any difícil d’oblidar i, sincerament, els comprenc.  ;)

Quins idiomes va estudiar? Amb quina llengua es feien les classes?

Català, Castellà i Anglès. La llengua vehicular era el català, però hi havia molts mestres (sobretot, germanes) que impartien en castellà.

Ha canviat molt el pati? Quins jocs feien?

Sí, sobretot el pati petit (aquest ha canviat completament!). Al pati gran, abans hi havia un esglaó que separava la pista de la zona de “porxos”. Això no sé si era ben bé així (ho tinc força llunyà), però sí que recordo l’esglaó.

De jocs, el futbol era el protagonista. No obstant, el “pilla pilla” o el “polis y cacos”, que són el mateix si fa no fa, també eren habituals. La febre dels “cromos”, “tazos” y “targes (de Bola de Drac, per exemple)” es feia notar també al pati.

Entrevista realitzada per l'Andrea Ureña i la Maria Arnau (1r ESO B)