ENTREVISTA A L'ANNA TORO I RECASENS

Entrevista  a l'Anna  Toro i Recasens

v  Any de naixement: 1984

v  Professió o estudis actuals: Advocada

v  Per què va estudiar en aquesta escola? 

     Els meus pares van considerar que, tenint en compte les escoles que hi havien a prop de casa, aquesta reunia els requisits que ells buscaven per l’educació de la meva germana, que és més gran que jo. Quan em va tocar a mi, com estaven molt contents amb el funcionament de l’escola, jo també hi vaig anar.

v  Pot explicar un o dos records de l’escola que tinguin una importància especial per a vostè? 

      En tinc moltíssims. I a més tinc molta memòria! Recordo que els meus pares eren d’Escola de Pares, que es feia de nit a l’escola. Els fills dels d’Escola de Pares, ens quedàvem tots al pati, o a una aula, fent activitats. Però els grans, ens escapàvem i rondàvem per les classes a les fosques, com si fos una gran aventura. També recordo perfectament el dia que la Mercè Abad, fent una ratlla gegant a la pissarra, ens va explicar la diferència entre ser de dretes i d’esquerres, tot des d’un punt molt objectiu. Em va quedar claríssim, i mai ho oblidaré.  Com oblidar les colònies, els dies de Reflexió que ens quedàvem a les tardes al cole, i els campaments... són records genials; de fet, fa poc vaig anar a Gombrèn, i no parava d’explicar anècdotes.

v  Conserva alguna amistat de l’escola? Es veuen habitualment?  

      Conservo amistat amb el meu grup d’amigues de tota la vida, que som cinc. I encara que ja pràcticament cap de nosaltres vivim al barri, quedem regularment, tenim contacte diari i ens estimem moltíssim. Són les meves millors amigues. També conservo molts coneguts de l’escola, la majoria per facebook, i fem un sopar de tant en tant. 

v  Quines assignatures hi havia? Quina era la seva assignatura preferida? 

     Hi havia les mateixes assignatures que ara, suposo. Abans tenien altres noms, per exemple “Naturals” ara em sembla que li diuen Coneixement del Medi... Però deixant a banda els noms més moderns, diria que són les mateixes assignatures. La meva assignatura preferida era Socials.

v  Té un record especial d’alguna germana?

   Oi tant! De la Germana Amparo, que va ser la meva padrina de Confirmació, i amb qui encara m’envio postals cada Nadal. La Germana Montse, que la recordo com una dona amb un caràcter especial, amb molta força. La meva família guarda molt bona amistat amb les dues. Després, com oblidar a la Germana Carmen, que em feia classes de francès, les classes més divertides que he fet mai a la vida. En general, guardo molt bon record de totes elles. La Germana Rosa, la Germana Camino...

v  Té un record especial d’algun professor/a? 

     Carai... moltíssims! Possiblement el professor a qui més vaig estimar va ser al Modest. Ens va tocar com a tutor a 1r i 2n d’ESO, que és una edat en la que ens començàvem a fer grans, i ell em va donar molts bons consells. No puc oblidar a la Mercè Abad, qui  sense saber-ho, a 3r i 4t d’ESO em va ensenyar a tenir una opinió sobre l’actualitat, i una visió política del món. L’Àfrica i l’ Imma em van fer suar tinta... Una amb els seus exàmens diaris i l’altra amb les mates, que són el meu punt dèbil! En general, podria dir de tots ells alguna cosa especial. La Teresa, el Jaume, la Maria Rosa, el Sebastià, l’Esperanza, l’Helena, l’Anna Cercós... buf... no pararia!

v  Quants alumnes hi havien a la classe? Eren tot nenes o nens i nenes? Portava uniforme? 

    Calculo que érem uns 37 o així. Jo, que sóc de les últimes de la llista pel meu cognom, sempre era la 34 aproximadament. Ja era un grup mixt, tant nens com nenes. I per sort no portàvem uniforme... però sí la famosa bata blanca i blava de ratlles, fins... diria que 2n d’ESO o així, que ja per fi ens van deixar anar de carrer. Encara que lo de la bata tenia la seva gràcia, vist amb distància.

v  Quins idiomes vas estudiar? Amb quina llengua es feien les classes? 

    Vam estudiar català i castellà, lògicament, i anglès des de 3r d’EGB. A més feia l’extra-escolar i el crèdit variable de francès. Les classes es feien totes en català com a llengua vehicular. Pot ser que religió en algun moment s’impartís en castellà... la veritat és que abans tothom li donava menys importància a tot això, i tot sorgia amb molta normalitat.

v  Ha canviat molt el pati? Quins jocs feien? 

    Doncs sí que ha canviat el pati! De fet hi ha un pati al terrat que em sembla que és per petits, que no hi era. I també em sembla que ha canviat la Sala, la Capella... però no sé dir fins a quin punt ha variat, perquè fa molt de temps que no hi vaig. Ara, pels 150 anys, aniré a alguna activitat, i ho veuré en directe, que en tinc moltes ganes. Al pati jugàvem a tot: els nens a futbol bàsicament, i les nenes a cordes, gomes, intercanviàvem cromos, “tazos”, cartes d’olor, fèiem el mico a les espatlleres... la qüestió era mai estar quiets!  

Moltes gràcies per explicar-nos tantes coses!

ANNA DOMÈNECH OLIVÉ I ANNA VILLAREJO ARASANZ, alumnes de 3r d'ESO A.