Entrevista a la Laia Toro

Nom i cognoms: Laia Toro i Recasens

Any de naixement: 1980

Professió estudis actuals: Sóc Doctora en Psicologia. Treballo de docent en un Centre d'Educació Especial.

Perquè va estudiar en aquesta escola? Perquè els meus pares van considerar que era una bona escola. Sóc del barri i van prendre una molt bona decisió!!

Pot explicar un o dos records de l’escola que tinguin una importància especial per a vostè? Recordo moltes anècdotes. El millor era quedar-se a dinar, que m’hi vaig quedar sempre, perquè aprofitàvem molt el pati de després, o anàvem a avançar deures, o a donar voltes per l’escola (sense que ens veiés cap professor).

També recordo quan tocàvem la campana pel canvi de classe. Per avisar-nos entre les classes de si hi havia control sorpresa, tocàvem la campana de manera diferent, o bé tocàvem totes la flauta perquè l’altra classe ho sentís, o movíem les taules per fer soroll i avisar-nos. Recordo també la pregària dels matins, i la por que passàvem quan la professora Àfrica ( de naturals) entrava per la porta... tot ho recordo amb un somriure.

Conserva alguna amistat de l’escola? Es veuen habitualment? Jo només vaig fer el parvulari i tota l’EGB a l’escola. El BUP i COU el vaig fer en un altre centre, així que la veritat és que mantinc més amistats del BUP i COU, perquè era més gran. Però sí, encara mantinc relació amb algunes noies de l'escola. Amb algunes mai hem perdut el contacte, i amb altres hem reprès l’amistat ara de grans. Ens veiem poquet però de tant en tant quedem i ens posem al dia. A més, gràcies al Facebook hem fet sopars d'ex-alumnes, i hem pogut recordar moments, persones, anècdotes... La veritat és que estem totes igual: hem crescut i tenim vides diferents, però en el fons totes som una mica iguals a com érem de petites.

Quines assignatures hi havia? Quina era la seva assignatura preferida? Doncs hi havia més o menys les mateixes que ara, excepte tecnologia i les optatives. Vaig fer l’EGB (sona antic, eh!). Així de diferent, recordo que a 7è teníem una assignatura que no sé com es deia però era de manualitats. I també anàvem un cop a la setmana a la biblioteca. I vam començar a fer informàtica, a una sala nova amb ordinadors, on ens ensenyaven el sistema operatiu ms2. I el windows crec que encara ni existia!!! Anàvem amb disquets i els formatejàvem!! Les altres assignatures eren les actuals: català, castellà, anglès, naturals, socials, mates, plàstica, religió, educació física, música...canviaran els noms però l’assignatura en sí és la mateixa L'assignatura que més m'agradava era el català (amb l'Anna Cercós), i també les socials (amb la Mercè Abad).

Té un record especial d’alguna germana? Recordo amb molt carinyo sobretot la “hermana” Montse, la “hermana” Amparo, la “hermana” Camino i la “hermana” Carmen. No sé per què els hi dèiem “hermanes” en comptes de “germanes”...

Les germanes Camino i Carmen van ser, a més, profes meves. A la germana Camino li agradava fer molts murals per l’escola i de tant en tant ens deia a algunes nenes que l’ajudéssim i a mi m’encantava! Amb la germana Carmen les classes eren molt divertides i amenes.  La germana Montse era molt especial, tenia ( i segur que encara té!!) una força que imprimia un caràcter segur, coherent i transmetia energia. I la germana Amparo era ( i és!) la combinació de dolçor i carinyo i alhora era estricta i implacable. Totes elles van ser sempre carinyoses i agradables amb mi i amb la meva germana ( més petita que jo)...i em van fer un molt bon acompanyament durant tota l’etapa. Veient-ho de lluny, vaig tenir molt bona educació a l’escola. 

Té un record especial d’algun professor/a? Recordo la majoria dels professors. Ara que he treballat en diferents instituts, sé que a la plantilla de les Dominiques hi havia molt bons professionals. El professor que més em va marcar, i que sens dubte ha estat el millor professor que he tingut mai és el professor Sebastià. El vaig tenir de tutor a 5è, i va aconseguir que trobés divertit aprendre. Va aconseguir que em motivés estudiar i tingués ganes de saber més. Explicava les coses d'una manera molt clara i entenedora i a més era simpàtic, just, trencador, i gens avorrit! Mentre explicava estava atent a tots els detalls, i feia que les classes passessin volant. I ara que dono classes, moltes vegades me’n recordo d’ell i intento fer-ho, si més no, semblant a com ell ho feia. És encara per a mi un referent.

De tots els altres també guardo molt bon record. Repeteixo que vaig tenir molta sort amb els profes que em van tocar.

Quants alumnes hi havia a la classe? Érem unes 34-36 aproximadament cada any. I només noies. Això sí que sona antic!!!!! Me’n recordo perquè jo sempre estava entre la 32 i la 34 de la llista.

Eren tot nenes o nens i nenes? Érem tot nenes. Els nens més grans van entrar dos cursos després de nosaltres. Va ser tota una revolució!!!! Ara penso que això de separar nens i nenes és del paleolític, tot i que jo no ho recordo gens traumàtic i no ha resultat ser mai un problema de relació per a mi. A BUP i COU, com que vaig canviar d’escola, sí que vaig anar amb nois a la classe, i no va ser dramàtic el canvi. De tota manera, sona molt antic i  per sort ara no és així.

Portava uniforme? No, portàvem la bata. Crec que fins a 7è, i a 8è ja podíem anar sense bata si volíem, però no estic gaire segura...

Quins idiomes va estudiar? Vam començar a fer anglès a 6è, si no recordo malament... Però feia francès d’extraescolar a les Dominiques també.

Amb quina llengua es feien les classes? Es feia tot en català. Però per exemple, la germana Camino que venia de fora de Catalunya, ens donava la classe de religió en castellà. Però vaja, en català en general.

Ha canviat molt el pati? Quins jocs feien? No ha canviat gaire, com a mínim el pati gran. Com que només érem noies, jugàvem tranquil·lament a jocs “de nois”: futbol, “pitxi”, bàsquet, voleibol... Ara a les escoles i als instituts veig que les nenes no hi juguen massa, però nosaltres jugàvem moltíssim, el pati era tot nostre!! A vegades arribava una moda de jugar a cromos, o a corda, o a gomes elàstiques (aquelles que se saltaven cantant cançons); però en general el futbol i el “pitxi” eren els nostres jocs més habituals.