ENTREVISTA A LA JUDITH LÓPEZ BARBIERI
- Vaig néixer el 7 d’agost del 1980.
- Treballo com a Administrativa
/comercial a l’empresa familiar (majoristes de papereria).
Per què va estudiar en
aquesta escola?
Va ser decisió dels pares, suposo per proximitat amb el domicili familiar,
i sobretot pel nivell acadèmic que s’impartia a l’escola, els valors religiosos
que es transmetien a les nenes.
Encara és ara i els hi agraeixo de tot cor d’haver-me matriculat a aquesta
escola. Mayra, sou molt afortunats de poder estudiar i sobretot conviure en una
escola tan especial. Durant el llarg camí de la vida, ho vas valorant i els
records i vivències amb les Profes i Germanes les fas presents en cada decisió
que prens.
Pot explicar un o dos
records de l’escola que tinguin una importància especial per a vostè?
Un dels records més importants per a mi de l’escola va ser el curs del 1988
– 1989, va haver-hi un canvi molt important a l’escola va ser l’arribada de la
Germana Camino, la Germana Carmen i la Germana Rosa Alsina, al mateix temps
marxaven de l’escola la Germana Amparo i la Germana Montse.
Em recordo, com si fos ahir, d’una tarda d’hivern fent classe a 4t d’E.G.B.
amb la nostra estimada Lourdes, es va interrompre la classe i va entrar la
Germana Montse a presentar-nos les Germanes nouvingudes, el que no m’esperava és
que pogués tenir tanta bona relació amb elles com vaig tenir.
Tinc tants records que és difícil destacar-ne només dos...
L’altre que per a mi és molt important, és la celebració dels vots de la
Germana Rosa Alsina. Ho recordo com una experiència molt maca, i m’enorgulleix
molt haver participat d’una celebració tant important.
Conserva alguna amistat de
l’escola? Es veuen habitualment?
Sí, de fet la majoria de les nenes nascudes l’any 1980 tenim relació a
través del Facebook. Hem creat un grup on ens comuniquem entre totes i
s’organitzen sopars; evidentment, per infraestructures i les vides personals de
cada una, és difícil quedar sovint i que coincidim totes, però la intenció hi és.
Quines assignatures hi
havia? Quina era la seva assignatura preferida?
Una de les assignatures que hi havia i que ara no sé si es conserva, és la
de pretecnologia, que l’impartia la Germana Adoración. De fet, era una de les
meves preferides ja que ens ensenyava a cosir i manualitats que a dia d’avui
les faig amb el meu fill d’onze anys,
per fer regalets als nadals o aniversaris.
Té un record especial
d’alguna Germana?
La veritat és que tinc records molt especials de cada una de les Germanes
que he tingut la sort de conèixer. Perquè totes elles m’han tractat amb extrema
dedicació i, sobretot, estimació. M’he sentit molt estimada SEMPRE.
Anècdotes, per exemple:
La Germana Amparo em deia Cuca perquè així ho feien a casa meva.
La Germana Carmen sempre es confonia amb el meu nom i em deia Esther. El
curiós del cas és que moltes persones que m’he trobat durant la meva vida es
confonen i em diuen Esther, quan em passa això, el meu pensament sempre és per
ella.
La Germana Camino va ser molt important a la meva vida ja que hem compartit
molts moments bons. Com cada mes de maig que celebràvem el mes de Maria i cada
mig dia després de dinar li posàvem flors a la imatge i resàvem l’Ave
Maria. Ha sigut per a mi una font d’alegria
en temps difícils per una nena; com per exemple, la mort del meu avi a l’any
1992.
De la Germana Montse tinc records molt especials de les convivències a Gombrèn.
Estaria tota una vida explicant anècdotes viscudes........
Totes elles formen part de la meva vida, de la persona que sóc ara.
Té un record especial
d’algun professor/a?
Uiii!!!!!!! aquesta pregunta també és una mica complicada perquè també
guardo un record molt especial de totes elles.
Us explicaré que per a mi l’arribada del Sebastià va ser una novetat, el
vam tenir com a profe de gimnàstica i socials; però, clar... has de saber que
nosaltres érem totes nenes i el primer profe home que vam tenir va ser el
Sebastià, el trobava molt i molt guapo!!
Una altra profe que guardo molt bon record és l’Àfrica, tot i que li teníem
molt respecte i que algunes de les meves companyes li tenien por .
Gràcies al seu caràcter hem aprés molt, ja que la seva rectitud ens ha
ensenyat a estudiar cada dia, el dia següent et podia preguntar la lliçó.
Sense donar-te compte estàvem aprenent que el més important en l’estudi és
la constància i el treball diari.
Quants alumnes hi havia a la
classe? Eren tot nenes o nens i nenes? Portava uniforme?
Per classe érem unes 35 nenes, dos o tres anys per sota nostra ja hi havia
nens.
Totes portàvem bata fins a vuitè, l’últim dia de classe a vuitè les bates se
signaven amb dedicatòries que encara conservem moltes de nosaltres.
Quins idiomes va estudiar?
Amb quina llengua es feien les classes?
La nostra promoció vam estudiar totes les matèries en català, menys
castellà que s’impartia en la pròpia llengua. A sisè ens vàrem iniciar amb
l’anglès, novetat per a nosaltres, que ens el donava l’Helena, amb la seva
empenta i il·lusió va fer que estiméssim l’assignatura.
Ha canviat molt el pati?
Quins jocs feien?
El pati gran no ha canviat massa; l’únic, l’esglaó que hi havia, ara ja no
hi és. En canvi el pati petit està totalment diferent.
Els jocs anaven canviant a mesura que passaven els anys. Des de parvulari
fins ben bé a segon d’E.G.B. jugàvem a cromos de picar, que venien en fulls que
havies de retallar, uns amb purpurina i altres sense. Normalment els posàvem en
caixetes dels formatgets.
L’altre joc estrella de l’època eren les gomes i la corda de saltar i el “pichi”.
Una vegada et feies més gran ja no es jugava tant i et feies amb els
grupets d’amigues, que normalment hi anaves a xerrar.
Moltes gràcies per haver
explicat tantes coses.
Com he dit durant tota l’entrevista em sento molt orgullosa d’haver
conegut i, sobretot, haver format part de la Nostra Escola.
Mayra, gràcies per tot. I sobretot disfruta molt el temps, no et perdis ni
un segon del teu pas per l’escola.
Un plaer, petons.
Judith
ENTREVISTA FETA PER LA MAYRA LÁZARO CHAVARRÍA, DE 3r d'ESO A
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada