ENTREVISTA A L'IGNASI FLORES BALLARÍN

                                           

                                           

IGNASI FLORES BALLARÍN

Any de naixement: 1983

Professió o estudis actuals: Professor d'Educació Visual i Plàstica a Secundària

Per què va estudiar en aquesta escola?

Els meus pares m'hi van apuntar. Suposo que els va agradar l'ambient que hi havia i estava a prop de casa.

Pot explicar un o dos records de l'escola que tinguin una importància especial per a vostè?

Dos anys seguits, amb dos amics (el Javi i l'Enric) vam fer de reporters a la rua de Carnestoltes. Recordo sentir-me molt orgullós de l'escola. Després vam fer un article per la revista i tothom ens va felicitar. Aquest és un exemple només, però recordo altres moments en què, quan fèiem un proposta, se'ns donava llibertat i confiança. També recordo l'any que em vaig disfressar de Martí i Pol als Jocs Florals, amb una calba del tot a 100 i la cadira de rodes del meu avi.

Conserva alguna amistat de l'escola? Es veuen habitualment?

Sí, ens veiem sovint i ens estimem molt. Fa poc hem fet també un sopar de la nostra promoció, per celebrar que tots havíem fet 30 anys, i va haver-hi molt bona sintonia encara que feia temps que no ens vèiem amb la majoria. Molts de nosaltres encara vivim al barri.

A més, un any vaig estar treballant de profe a l'escola i molt sovint em trobo exalumnes pel carrer, i també en tinc un molt bon record.

Quines assignatures hi havia? Quina era la seva assignatura preferida?

A mi sempre m'ha agradat dibuixar, així que suposo que les classes de Plàstica eren les que m'agradaven més. També m'agradava molt la Història.

Té un record especial d'alguna germana?

Recordo moltes germanes, però en destacaria tres. La germana Camino, que em va donar el seu suport per dur a terme el projecte de dibuixar la vida del Pare Coll en còmic. Després d'haver publicat algunes il·lustracions, he de dir que aquella va ser la meva opera prima. També recordo la germana Carmen, una dona acollidora i propera, que encara avui me la trobo pel barri i xerrem com si fos ahir. El curs que vaig treballar a l'escola em cuidava molt. I també la germana Rosa. Una de les experiències més importants que em va oferir l'escola van ser els grups de reflexió i els campaments d'estiu. Hi vaig participar de nen i després de monitor uns quants anys. La Rosa era l'ànima d'aquestes activitats i la recordo sempre amb molta energia i tirant del carro.

Té un record especial d'algun professor/a?

Tinc molt pocs records de petit, així que em costa trobar un record abans dels últims cursos, però sí que tinc la sensació d'haver-me sentit estimat a l'escola, així que dono gràcies a tots els mestres que vaig tenir a EGB. Ja de més gran, recordo com em va impactar La Misión a les classes d'Història amb la Mercè Abad; també tinc el record dels dos anys que l'Àfrica va ser la nostra tutora; l'embaràs de l'Anna de Català, que a tots ens feia patir; les classes de Literatura de l'Àngels, que m'apassionaven més del que reconeixia (recordo especialment la lectura de fragments del Quijote); els experiments al laboratori amb la Maria Rosa, que em van ajudar a tenir clar que sóc de Lletres i no de Ciències; el bon rotllo que teníem amb l'Helena, la Teresa, el Sebas...

Quants alumnes hi havia a la classe? Eren tot nenes o nens i nenes? Portava uniforme?

Nosaltres vam ser la segona promoció en la que hi havia nens i nenes, per tant l'escola era mixta però encara molt femenina. No recordo quants érem a classe, però m'imagino que una trentena, més o menys. En fer el BUP vam quedar poquets, només uns vint. Durant l’ EGB sí que portàvem bata, una bata que acostumava a portar unes taques d'oli a les butxaques dels trossos de carn que no m'agradaven, perquè em vaig quedar força anys a menjar al migdia.

Quins idiomes va estudiar? Amb quina llengua es feien les classes?

Vam estudiar Català, Castellà i a partir de 4t o 5è Anglès. I al BUP vam fer Llatí. Les classes es feien en Català, la majoria, i alguna en castellà.

Ha canviat molt el pati? Quins jocs feien?

Sé que hi ha hagut canvis a l'escola i no sé si han afectat al pati. Però sí que va canviar mentre jo hi era. Quan vaig entrar al cole el pati quedava com en dos nivells. Després es van fer obres i va quedar tot pla. Jo no era massa de jugar a futbol, m'agradava jugar a coses més fantasioses. De molt petit, amb el Javi jugàvem a donar la volta al pati sense tocar el terra, saltant pels bancs que hi havia adossats a la paret, que ara ja no hi deuen ser. De més gran tinc un record del pati fent Educació Física amb el Fèlix. Durant un trimestre vam fer volei i em va tocar anar tots els dies a la cuina al crit de "Flores, el ganivet" per poder aixecar la tapa en la que col·locàvem els pals de la xarxa.

Ignasi, moltes gràcies pels teus records.

ALFONSO GARCÍA ROSELL, ALUMNE DE 3r d’ESO A.