Entrevista a Joan Palà

Nom i cognoms:

Joan Palà Granado

Any de naixement:

 1994

Professió o estudis actuals:

Estic estudiant el Grau Superior de Música al ESET-TM, Escola Superior d’Estudis Musicals – Taller de Músics, em dedico a la música fent gires amb diversos grups i també a impartir classes de música tant per a petits, joves i adults.

Perquè va estudiar en aquesta escola?

Era l’escola del barri, la que hi havia anat tota la meva família, tots els meus cosins i germanes anaven aquí.

Pot explicar un o dos records de l’escola que tinguin una importància especial per a vostè?

De records n’hi ha molts, però d’especials tot i que n’hi ha varis, recordo molt l’últim any de l’escola a 4t d’ESO, que va ser en general tot un any especial ja que era l’últim. Un dels moments més especials, el viatge a Paris i totes les anècdotes d’allà i sobretot el dia de la graduació que va ser molt emotiva, era el tancament d’un cicle i era un moment molt important per a nosaltres.

Un altre record molt especial és de totes les èpoques de nadal, que preparàvem els concerts de nadales, la sort de ser un dels pocs músics junt amb la Sonia Rodríguez, l’Andrea Motis, el Marc Martin, etc era que havíem de tocar a la majoria de nadales de totes les classes i això ens anava ideal perquè amb els assajos ens perdíem moltes classes! A part l’últim dia era molt especial perquè sempre escoltàvem el tinguem tots un bon nadal de la Teresa, un dels grans hits de l’escola!

Conserva alguna amistat de l’escola? Es veuen habitualment?

Si! Tinc amistats que avui en dia encara ens veiem habitualment com és la Sonia Rodríguez. També hi ha el Marc Martin que continuem estudiant junts. Desprès tinc moltes amistats que potser diàriament no ens veiem però si que de tant en tant ens anem posant al dia i ens anem explicant com ens van les vides com són el Xavi Pluvins, Andrea Matilla, David i un llarg etc, també el fet de ser una escola de barri i més sent un barri com el de Sant Andreu, permet que pels carrers ens anem trobant i gràcies a les noves tecnologies podem estar al corrent del que fan als altres. Sempre agrada retrobar-se amb antics companys.

Quines assignatures hi havia?

Quina era la seva assignatura preferida? A la meva època hi havia les assignatures típiques, català, castellà, anglès, socials, naturals, matemàtiques, plàstica, música, educació física, etc. Les meves preferides eren música i educació física.

Té un record especial d’alguna germana? Home la germana Carmen sempre m’ha cuidat molt i s’ha preocupat per mi. També recordo molt la germana Amèrica i els seus avisos de quedar-se sense pati o la germana Ma. Jesús i les seves classes.

Té un record especial d’algun professor/a? Hi ha molts professors que han marcat molt, el Sebastià i el seu: Palà a canviar-se, la Teresa i les seves divertides classes de plàstica i biologia, l’Anna Cercós i la seva passió per la cultura catalana, la Mercè Júlia i les seves classes d’informàtica els divendres a les 8h del matí que et feien començar bé el dia, el Raül a 3r i 4t de primària, etc tots una mica més o menys et marquen d’alguna manera.

Quants alumnes hi havia a la classe?

Eren tot nenes o nens i nenes? Portava uniforme? A la classe normalment érem uns 20, depenen de l’any una mica més o una mica menys. Estàvem barrejats nens i nenes i durant la primària si que portàvem la mítica bata, però a la ESO ja no portàvem uniforme.

Quins idiomes va estudiar?

Amb quina llengua es feien les classes? Per sort les classes és feien en català i a part estudiàvem castellà i anglès.

Ha canviat molt el pati? Quins jocs feien?

 Si que ha canviat el pati, si. Jo vaig poder viure el canvi del pati petit. Quan érem petits jugàvem al “pilla-pilla”, “un, dos, tres, pica paret”, etc a la que ens vam fer més grans ja jugàvem a futbol, però al pati encara no hi havia porteries de futbol i jugàvem amb porteries imaginaries a través de les columnes del “porxo”. Quan se’ns colava la pilota o no n’havíem portat un dia jugàvem també al “sopapo” amb paper de plata, sempre ens espavilàvem per poder jugar.