Entrevista a Raquel García Romero

Nom i cognoms: Raquel García Romero

Any de naixement: 1991

Professió o estudis actuals: Estic acabant la carrera de psicología. Porto 5 anys treballant amb nens amb tratorns, tipo ásperger, autisme, boderline… També estic ballant a varis grups de dansa.

Perquè va estudiar en aquesta escola? Per proximitat i perque ma germana i cosina hi anàven.

Pot explicar un o dos records de l’escola que tinguin una importància especial per a vostè? En tinc molts. Jo de petita i crec que encara en guardo algo d’això, era molt fantasiosa i creativa. I amb el meu grup d’amics, creèiem que el col·legi era en veritat un cementiri de monges i de nens. Es a dir, crèiem que les nenes “antigues” que van anar al col·legi molt abans que nosaltres, estàven enterrades sota terra. I més misteris que teniem que resoldre… Així doncs, feiem de detectius, volíem saber on les teníen amagades…. Estàvem com “una cabra”… ho reconec jeje…. Aleshores quan hi èrem a clase demanàvem anar al labavo , i en comptes danar-hi , pujàvem a la ESO  ( hi èrem a la primària) a investigar jaja….

Conserva alguna amistat de l’escola? Es veuen habitualment? Si, hi tant. Conservo a tres persones molt especials, que ens veiem cada setmana, i si no es pot, per temes de treball, pareja…., rápidamente ens trobem d’alguna manera, per menjar…etc ”Busquem “huecos”. L’amistat s’ha de cuidar perque quan ho fas , et cuidas a’lhora a tú mateix.

Quines assignatures hi havia? Quina era la seva assignatura preferida? Català, Castellà, Anglès, Informàtica,Educació Física, Música, Racons, Plàstica, Geometria, Matemàtiques, Càlcul, Naturals, Socials, Religió, Crèdit Varibale, Geometria, tutoria, racons….

Aquesta última, només la feiem a primària. Era divertida, perque cada setmana canviàvem de tasca. Potser era dilluns i jo feia el “racó de pintar alguna cosa amb plastidecors”, el següent día, jo passava a un “altre raco, una altre tasta” i em tocaba llegir amb veu alta amb els nens que també li tocava “aquell racó”. Era divertit, perque la novetat agradava molt.

Té un record especial d’alguna germana? I tant.

La hermana América, aquesta germana era molt interesant. Tenía una personalitat diferent a totes les germanes, s’hi podía confiar amb ella. Jo m’enrecordo que m’he l’estimava molt i algún cop li explicaba algún problema personal i em sentía molt millor. Va ser durant un any la nostra tutora.

 La hermana Milagros. La “Milagros” va ser nova i ens va tocar com a tutora també. I vam pensar : “aquesta és la Nostra! No ens coneix , i podem fer el que volguem amb ella: “ això sempre ho hem fet  així, això axà jaja…” La pobra tenía molta paciència, perque no ens portàvem  molt bé...